Sons del Romanticisme

Proposta de Montserrat Planella Serra

Per al Romanticisme la música és la millor de les arts per a expressar els sentiments, les passions i la fantasia. Per als romàntics l’escolta musical ens condueix directament cap a un estat emocional, ens fa sentir nostàlgia i ens altera l’ànim. La música entesa des d’aquest punt de vista estètic abandona moltes de les formes clàssiques i té preferència per les obres de curta durada o d’un sol moviment, en les quals predomina la melodia lliure acompanyada d’una harmonia més rica que la clàssica. El caràcter musical és més dramàtic i més ple de contrastos, a vegades és més serè, a vegades més solemne, d’altres més dolç o més exaltat. El temperament en la interpretació ajuda a configurar aquest caràcter, amb fluixos i forts, creixendos i decreixendos, canvis de ritme, rubatos o acceleares i desaccelerades. El piano és un dels instruments romàntics per excel·lència i es compon un àmpli repertori per aquest instrument. Els compositors en aquesta època ja no estan tant al servei de l’aristocràcia, l’estat o de l’església, poden treballar amb una mica més de llibertat i tenen la protecció de mecenes. La música gaudeix de prestigi entre la burgesia i és un art que es practica a les cases però també creixen, al llarg del segle XIX, els espais públics per a la seva exhibició, així com les infraestrctures i els gestors que fan possible els esdeveniments musicals, sobretot per a les classes benestants però també per al públic més popular. El Lied i l’òpera són uns dels gèneres més cultivats. El primer és la unió de poesia i música, les dues grans arts romàntiques, i el segon representa la unió de totes les arts, amb la realització de grans muntatges escènics.
___________________________________________

AUDICIÓ MUSICAL

Per entendre, saber detectar i gaudir dels elements que configuren els paràmetres propis de la música romàntica i per extensió del Romanticisme en general proposem fer una audició per anar-los detectant. És una audició que en alguns casos proposa escoltar també una producció contemporània per a veure les diferències o l’ús que s’ha donat a aquesta música. Sobretot cal analitzar la música segons els elements que destaquem:

· FORMES MUSICALS 
·· INSTRUMENTS MUSICALS 
··· CARÀCTER DE LA MÚSICA 
···· TEMÀTIQUES TRACTADES 
····· LLENGUATGE MUSICAL (escales, tonalitats, ritmes, timbres, harmonies…).
······ PROTAGONISTES (compositors, intèrprets, directors, gestors, mecenes…).
······· ÀMBITS D’ÚS DE LA MÚSICA i PERFORMATIVITAT 

Lied

  • ERLKÖNIG, Franz Schubert 81815) a partir d’un poema de Goethe 81782). Canta Jessye Norman.
  • El rei dels Verns, Versió de Roger Mas (2015) del lied de Franz Schubert.

El Lied, cançó en alemany, és la poesia cantada interpretada generalment per a veu i piano. La música es posa al servei de la poesia per augmentar-ne els seus efectes expressius. Va prendre molta importància durant el Romaniticisme. A diferència del Bel Canto, el Lied sol ser una cançó senzilla, sense ostentació, on es valora la sensibilitat i l’expressió del cantant per sobre del virtuosisme vocal. El gènere prové de les cançons trobadoresques i de les cançons populars. Acaba trobant en la societat burgesa els seus mecenes i els espais privats per a interpretar aquesta música íntima. Beethoven dona forma al Lied però seran sobretot autors com Schubert, Schumann, Mendelssohn o Brahms que es van dedicar a gènere.

Erlkönig és un Lied (1815) de Franz Schubert, basat en un poema (1782) de Johann Wolfgang von Goethe, el qual es basa en una llegenda popular danesa. El text narra com un pare galopa pel bosc en una nit ventosa per portar el seu fill malalt al metge. Durant el trajecte el rei dels verns, l’Erlkönig, i les seves filles el volen atraure cap a la mort primer seduint-lo i finalment amb violència. El fill s’exclama al pare que el rei se’l vol endur però el pare es pensa que el fill sent el remor i moviment de la natura, el vent, les ombres i els sorolls del bosc. El Lied dona caràcter als diferents personatges segons si parla un o l’altre, el narrador, el pare, el fill o l’Erlkönig. Hi trobem elements propis de la música romàntica com són:

: Gènere del Lied.
: Piano instrument per excel·lència del Romanticisme.
: Text poètic d’un dels autors clàssics de la poesia Alemanya.
: Referències populars del text.
: Presència de la nit i la tempesta.
: El paisatge com a element expressiu.
: Éssers fantàstics provinents de la natura.
: Contrast entre la raó (pare) i la imaginació (fill).
: Presència de la mort i la fatalitat del destí.
: Sentit dramàtic de la música per evocar emocions dels personatges.
: Contrastos dinàmics de la música.
: Ritme varia segons el personatge que parla.
: Riquesa harmònica i rítmica del piano, amb efectes imitatiu.
: Temps quaternari amb repeticions de tresets per a simular el galop, la pressa, la urgència.
: Leitmotiv d’una escala ascendent de tresets i arpegis ascedent.
: La tonalitat va modulant segons cada personatge.

 
Il·lustració de l’Erlkönig – Fotograma del vídeoclip del Rei dels verns.

La versió que en fa el cantautor Roger Mas a l’àlbum Irredempt del 2015, ens permet entendre la lletra i també veure que no és una versió interpretada des d’un punt de vista romàntic, altrament recupera d’altres estètiques de la cançó més properes als paràmetres de la cançó trobadoresca o del Folk. És interessant a partir del gènere del Lied veure com ‘la cançó’ ha anat circulant i prenent més o menys importància i intencions estètiques, des dels trobadors i trobaiditz fins al segle XX, amb l’encontre del Lied amb el dodecafonisme, la presència del jazz i més endavant la cançó protesta, el rock, el pop i el retorn i la fusió de sons populars.

Erlkönig il·lustració de Frank Kirchbach – Retrat de Franz Schubert de Wilhelm August Rieder – Roger Mas, foto d’Oriol Duran.

Òpera

L’òpera és un gèner musical vocal acompanyat d’orquestra amb solistes i cor. Va néixer a Itàlia durant el Barroc i es va anar escampant per tot Europa. Durant el Classicisme prèn una mica d’impuls sobretot amb Mozart, però serà durant el Romanticisme on pren una gran volada i on apareixen els grans autors del repertori operístic Rossini, Verdi, Puccini, Bellini, Wagner o Weber entre d’altres. Wagner serà un gran innovador del gènere que proposarà noves combinacions orquestrals, treurà partit de l’ús dels instruments de vent, o farà un ús d¡’elements de llenguatge musicals com els cromatismes, les progressions harmòniques o contínues modulacions. Ell és autor de la música i els arguments basats en llegendes medievals i de la mitologia germànica. utilitza el leitmotiv, un motiu musical propi per a cada situació o personatge. La idea d’art total o del Sublim o del caràcter grandiós de les òperes queda claramnt definit amb Wagner que crearà el seu propi teatre a Bayreuth per a proporcionar al públic l’experiència que havien de procurar les seves obres.

La Valquíria / Die Walküre és la segona òpera de les quatre que formen el cicle l’Anell del nibelung de Rochard Wagner, estrenada el 1870 a Múnic. Wagner es va inspirar en la mitologia escandinava per crear el cicle argumental. Les valquíries són nou germanes filles del rei Wotan. L’ària de la Cavalgada de les Valquíries té lloc a l’inici de l’acte III, en el qual les valquíries van als camps de batalla per conduir al Valhalla les ànimes dels herois morts. els elements musicals que hi trobem són:

: Gènere de l’òpera.
: Unió de les arts: música, literatura, pintura, teatre.
: Referències populars i mitològiques medievals.
: Temes de caràcter moral.
: Ús del leitmotiv.
: Densitat harmònica i sonora de l’orquestra.
: Presència intensa del diferents timbres instrumentals (cordes, metalls, percussió).
: Creixendos, acceleracions, salts melòdics sobtats.
: La idea de l’heroi romàntic.
: La idea del sublim amb una música que acapara els sentit i l’ànim.
: Suggerències a la proesa, valentia, revolta…

La Cavalgada de les Valquíries ha estat una peça molt utilitzada com a banda sonora en pel·lícules i en publicitat, des de Walt Disney, el cinema clàssic de Hollywood, passant pel nacionalsocialisme i finalitzant en les sèries de les últimes dècades. La música ha anat mutant els seus significats i el seu caràcter s’ha adaptat a diferents contextos i situacions. És interessant per tant pensar com una obra que forma part del ‘canon’ de la música occidental encara circulca i reinventa com a element cultural. Francis Ford Coppola l’utilitza a Apocalypse Now quan l’esquadró aeri el fa sonar en els seus helicòpters en l’assalt a un poble vietnamita com a element psicològic de motivació a les tropes, talment com si d’una ficció es tractés. La intenció de Coppola és clara, ja que fa referència al film de Griffith El naixement d’una gran nació on la música que ser interpretada en una de les seqüències acompanya als cavallers del Ku Kux Klan en l’atac contra els seus enemics, els negres alliberats després de la guerra de Secessió. 

https://elpais.com/cultura/2018/03/08/actualidad/1520526793_568966.html

Decorat del teatre de Bayreuth del 1896 per a die Walküre – Retrat de Richard Wagner – Fotografia del rodatge d’Apocalypse Now.

El Piano

NacionalismeS

Publicat el Publicat a General, Música, Montserrat Planella, Romanticisme, Segle XIX

Deixa un comentari