La Dansa en les arts del segle XX

Proposat per Carles Urgellés Salvadó

Podem treballar la dansa al llarg del segle XX vinculada a les arts visuals. Alguns recursos ens hi poden ajudar:

DANSER SA VIE

L’any 2012 el Centre d’Art Georges Pompidou va fer una magnífica exposició Danser sa vie sobre les relacions entre les Arts Plàstiques i la Dansa. A més dels materials de l’exposició, el visionat dels 4 minuts de l’anunci, la bande-annoncé ja mostra relacions impagables entre dansa- pintura- sinestèsia- cos en moviment i referències històriques entre d’altres.

És interessant perquè veiem com podem abordar temàtiques concretes a partir d’aquestes relacions, que trobem explicades al dossier pedagògic i sobretot al dossier de premsa molt ben il·lustrat.

  • La idea d’entendre l’art com a expressió de la subjectivitat i la importància de la llibertat creativa, així com el pes de la individualitat de l’artista. Aquesta via es ressegueix a partir d’Isadora Duncan, Mary Wigman, Pina Bausch i Vaslav Nijinski, entre d’altres.
  • També permet treballar les propostes estètiques que opten per l’abstracció. Aquesta via es ressegueix a partir de Louis Füller, Oskar Schlemmer, Maurice Béjard, entre d’altres.
  • La performance, l’acció, l’art efímer o l’art objectual és un altre pol de relació entre la dansa i les arts plàstiques. Aquesta via es proposa a partir de Merce Cunningham, The Judson Art Theater, Jérôme Bel, entre d’altres.
  • També permet explorar les intervencions d’artistes plàstics en espectacles de dansa i inversament, veure com la dansa ha estat motiu representacional en les obres de molts artistes.

Veure també per ampliar informació i proposar activitats específiques les entrades:

MAPA DE RELACIONS A PARTIR D’ISADORA DUNCAN

MAPA DE RELACIONS  A PARTIR DE MERCE CUNNINGHAM

 

* * * * *